“EL CLOT”
(El Clot de la Mare de Déu, Borriana)
Juny de 2010
És molt d'hora, la remor de la mar i
la brisa marina m'omple el pit d'oxigen amb el gustet del salnitre; és primavera i fa fred. Comence a caminar pel camí que voreja un toll d'aigua prou important que flueix abocant al mar. Mire el cel que és
blau intens i profund, encara es veu algun estel que brilla amb intensitat per uns moments. El sol, amb els seus primers raigs, comença a perfilar a contrallum els arbres sense fulles, les formes negres dels seus troncs
i branques, el cel blau i els núvols blancs. Fa més fred quan comença a clarejar —quasi no veig el camí— la humitat es palpa, les branques i matolls es mouen, el vent es suau i molt subtil:
és el moment que trenca el dia.
Camine observant, escoltant. Davant meu, el gran espectacle de la natura comença a desenvolupar un guió, que sempre és diferent, i evoluciona
sense referències. Sense patrons ni guions preestablerts.
Les branques nues s'acoloreixen suaument de tons groguencs i
daurats, el cel blau deixa la profunditat de la nit i comença a ser mes lluminós. Els arbres enfilen cap el cel les seues branques dibuixant pinzellades de llums i ombres amb un contrast vibrant.
Passejar envoltat de natura —l'aigua flueix, els pardals canten...—
és un plaer que m'omple de felicitat. Jo sol em sorprenc somrient, relaxat, forme part del tot, em mimetitze amb l'entorn i camine sense fer quasi soroll, no vull molestar, sols fruir el moment.
Mire cap amunt: els núvols van i tornen, més transparents o més blancs; els tons de color passen del blau més intens al blau més
clar; els arbres s'interposen entre diferents plànols, de més a prop,
a més lluny, produint una gran profunditat. Són paisatges que es creen, els gaudeixes i desapareixen de cop.
Quan el sol comença a pujar, i el cel és més
clar, la superfície de l'aigua es comporta com un espill: el negre de les ombres, els verds, els grisos i els blaus, núvols que passen donant formes canviants, suavitzant o potenciant els contrastos. Fulles i
branques dins l'aigua fan i desfan decorats multicolors dels quals puc vore, amb una mirada furtiva a través de branques, canyissos i matolls, el desenvolupament estètic natural.
La intimitat que proporciona l'entorn i encisat pel paisatge,
l'abstracció mental, les aus que canten i voletegen, el camí que torna al punt de partida..., sembla un claustre cistercenc. I en vols més. Una volta més. I t'omple. És una barreja harmoniosa
de sensacions subtils.
És un recorregut marcat i definit per l'aigua que flueix.
El Clot és un espai natural concret i reduït, els antecedents del qual són la gran zona humida de la Plana Baixa, la desembocadura del riu Millars i la marjal de Nules - Borriana. És un paisatge de
bosc de ribera i canyissars; són uns pocs kilòmetres de natura exuberant al nostre abast, a poca distància de casa.
Sense voler estar a la moda i sense deixar d'estar-ho, aprofitant-me del nostre entorn més conegut i poc valorat per ser tant pròxim, presente una xicoteta
representació del recull d'imatges del nostre entorn natural, en concret del Clot, convidant a tot el món que viu a la Plana i no conega aquest espai, que prepare una visita per a gaudir de la natura.
